Etimología
El nombre del «caballo» procede del latín caballus que daba nombre al «caballo castrado»; del femenino latino equa derivó en «yegua» y a los animales jóvenes en general se les denominaba pullus, textualmente 'pollos'; de ahí que de una palabra del latín vulgar pulliter, pullitri derivara «potro» o «potrillo».
Origen
La evolución del caballo puede seguirse a través del registro fósil hasta llegar a Hyracotherium (también llamado Eohippus), un pequeño mamífero herbívoro que vivió durante el Eoceno, hace 55 millones de años. Se supone que de él descienden todos équidos posteriores, incluido el género Equus. Hyracotherium tenía un tamaño que oscilaba entre los 20 y los 40 cm de altura, con cuatro dedos en las extremidades anteriores y tres en las posteriores terminando cada uno en una uña (no en un casco, como las especies actuales). A primera vista era similar a un perro pequeño. Sus orígenes se pueden encontrar en América del Norte, donde se extinguió. Muchos años más tarde serían los colonizadores españoles quienes reintroducirían el caballo en el continente americano.
La evolución posterior de Hyracotherium le hizo aumentar su altura hasta los 115 cm y perder sus dedos hasta hacerse monodáctilo, es decir, con un solo dedo. Poco a poco, su único dedo se endurecería hasta desarrollar cascos para poder huir de los depredadores.
En esa época aparecieron a la vez en Norteamérica y Eurasia diversas especies y géneros relacionados. Parece ser que las especies euroasiáticas desaparecieron; sin embargo, las especies americanas dieron lugar durante el Oligoceno al género Mesohippus del tamaño de una gacela, que tenía sólo 3 dedos en las patas delanteras y que ya presentaba pies con forma de casco.
Algo más tarde, en el Mioceno, a Mesohippus le sucedió Hypohippus y Anchitherium; se cree que ambas especies colonizaron después Eurasia desde América del Norte. Otros descendientes de Mesohippus fueron Miohippus y Merychippus; este último género desarrolló dientes con coronas muy altas, lo que le permitió, a diferencia de Hyrachotherium, que pastaba hierba, ramonear las hojas y brotes de árboles y arbustos. Entre los descendientes de Merychippus estaba Hipparion, que durante el Plioceno se desplazó y expandió desde Norteamérica hasta Eurasia, y Pliohippus (primer antepasado de un solo dedo), antecesor de Pleshippus y de su sucesor, el caballo moderno, es decir, el género Equus. El paso entre América del Norte y Eurasia se realizaba a través del estrecho de Bering cuando ambos continentes estaban unidos.
Se cree que durante el Pleistoceno el género Equus extendió su área de distribución desde Norteamérica a Eurasia, África y Sudamérica. Algún tiempo después los caballos americanos se extinguieron, quizá por alguna enfermedad. Diversos hallazgos en cuevas de Europa indican que el caballo era un animal muy abundante durante la edad de piedra en dicho continente; se han encontrado suficientes restos de esqueletos de caballos dentro y en los alrededores de estas cuevas como para afirmar que eran consumidos por el ser humano. El número de caballos disminuyó en el neolítico, cuando Europa estaba cubierta por bosques en su mayor parte. Se han encontrado restos de la edad del bronce, embocaduras y piezas de arneses, que demuestran que el caballo ya estaba domesticado en esta época.
Diversas especies extintas de mamíferos herbívoros, como los notocaballos y los litopternos sudamericanos, ambos grupos pertenecientes al superorden Meridiungulata, llegaron a parecerse mucho a los équidos a pesar de no estar relacionadas, debido a convergencia evolutiva. Tal es el parecido que erróneamente muchas fueron en un principio asignadas al género Equus
CATALA
Etimologia
El nom del «cavall» procedeix del llatí caballus que donava nom al «cavall castrat»; del femení llatí equa va derivar en «euga» i als animals joves en general se'ls anomenava pullus, textualment 'pollastres'; per això d'una paraula del llatí vulgar pulliter, pullitri derivés "poltre" o "poltre".
Origen
L'evolució del cavall pot seguir a través del registre fòssil fins arribar a Hyracotherium (també anomenat Eohippus), un petit mamífer herbívor que va viure durant l'Eocè, fa 55 milions d'anys. Se suposa que en descendeixen tots èquids posteriors, inclòs el gènere Equus. Hyracotherium tenia una mida que variava entre els 20 i els 40 cm d'alçada, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors acabant cada un en una ungla (no en un casc, com les espècies actuals). A primera vista era similar a un gos petit. Els seus orígens es poden trobar a Amèrica del Nord, on es va extingir. Molts anys més tard serien els colonitzadors espanyols qui reintroduiria el cavall al continent americà.
L'evolució posterior de Hyracotherium li va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm i perdre els seus dits fins a fer-se monodáctilo, és a dir, amb un sol dit. A poc a poc, el seu únic dit s'enduriria fins a desenvolupar cascs per poder fugir dels depredadors.
En aquesta època van aparèixer a la vegada a Amèrica del Nord i Euràsia diverses espècies i gèneres relacionats. Sembla ser que les espècies euroasiàtiques van desaparèixer, però, les espècies americanes van donar lloc durant l'Oligocè al gènere Mesohippus de la mida d'una gasela, que tenia només 3 dits a les potes davanteres i que ja presentava peus amb forma de casc.
Una mica més tard, en el Miocè, a Mesohippus va succeir Hypohippus i Anchitherium i es creu que les dues espècies van colonitzar després Euràsia des d'Amèrica del Nord. Altres descendents de Mesohippus van ser Miohippus i Merychippus; aquest últim gènere desenvolupar dents amb corones molt altes, el que li va permetre, a diferència de Hyrachotherium, que pasturava herba, Ramona les fulles i brots d'arbres i arbustos. Entre els descendents de Merychippus estava Hipparion, que durant el Pliocè es va desplaçar i va expandir des d'Amèrica del Nord fins a Euràsia, i Pliohippus (primer avantpassat d'un sol dit), antecessor de Pleshippus i del seu successor, el cavall modern, és a dir, el gènere Equus . El pas entre Amèrica del Nord i Euràsia es realitzava a través de l'estret de Bering quan ambdós continents estaven units.
Es creu que durant el Plistocè el gènere Equus va estendre la seva àrea de distribució des d'Amèrica del Nord a Euràsia, Àfrica i Amèrica del Sud. Algun temps després els cavalls americans es van extingir, potser per alguna malaltia. Diversos troballes en coves d'Europa indiquen que el cavall era un animal molt abundant durant l'edat de pedra en aquest continent; s'han trobat suficients restes d'esquelets de cavalls dins i al voltant d'aquestes coves com per afirmar que eren consumits per l'ésser humà. El nombre de cavalls va disminuir al neolític, quan Europa estava coberta per boscos en la seva major part. S'han trobat restes de l'edat del bronze, embocadures i peces de arnesos, que demostren que el cavall ja estava domesticat en aquesta època.
Diverses espècies extingides de mamífers herbívors, com els notocaballos i els litopternos sud-americans, tots dos grups pertanyents al superordre Meridiungulata, van arribar a assemblar molt als èquids tot i no estar relacionades, a causa de convergència evolutiva. Aquest és el semblant que erròniament moltes van ser en un principi assignades al gènere Equus
INGLES
Etymology
The name "horse" comes from the Latin caballus that gave its name to 'gelding' of Latino female led equa 'horse' and young animals in general were called pullus, literally 'chicken', hence that of a word pulliter Vulgar Latin, would derive pullitri 'colt' or 'foal'.
Source
The evolution of the horse can be traced through the fossil record until you reach Hyracotherium (also called Eohippus), a small herbivorous mammal that lived during the Eocene, 55 million years ago. It is assumed that all horses are descended from him later, including the genus Equus. Hyracotherium had a size ranging between 20 and 40 cm high, with four toes on the forelimbs and three subsequent finishing each on a nail (not a helmet, as today's species). At first sight similar to a small dog. Its origins can be found in North America, where he died. Many years later the Spanish settlers who would reintroduce the horse in America.
The subsequent evolution of Hyracotherium him increase his height to 115 cm and losing their fingers to be monodáctilo, ie with one finger. Gradually, his unique finger to develop helmets would harden to flee from predators.
At that time appeared simultaneously in North America and Eurasia various species and related genera. It appears that the Eurasian species disappeared, but the American species led during the Oligocene to the genus Mesohippus the size of a gazelle, who had only 3 toes on the front legs and feet had already shaped hull.
Somewhat later, in the Miocene, to Mesohippus Hypohippus and Anchitherium happened, it is believed that both species colonize after Eurasia from North America. Others were descendants of Mesohippus Merychippus Miohippus and the latter genre developed very high crowned teeth, which allowed him, unlike Hyrachotherium, grazing grass, browse leaves and twigs of trees and shrubs. Among the descendants of Merychippus Hipparion was that during the Pliocene shifted and expanded from North America to Eurasia, and Pliohippus (first ancestor of a single finger), Pleshippus predecessor and its successor, the modern horse, ie the genus Equus . The passage between North America and Eurasia was done through the Bering Strait when the two continents were joined.
It is believed that during the Pleistocene the genus Equus extended its range from North America to Eurasia, Africa and South America. Some time later the American horses became extinct, perhaps because of illness. Several findings in caves in Europe indicate that the horse was a very abundant animal in the stone age in that continent have been found sufficient skeletal remains of horses in and around these caves as to say that were consumed by human. The number of horses declined in the Neolithic, when Europe was covered by forest, mostly. Found remains of the Bronze Age, looms and harness parts, showing that the horse was domesticated at this time.
Several extinct species of herbivorous mammals, such as notocaballos and litopternos South America, two groups belonging to the superorder meridiungulate came to look a lot like horses although not relate, because convergent evolution. Such is the resemblance that many mistakenly were initially assigned to the genus Equus
FRANCES
Etymologie
Le nom "cheval" vient du latin caballus qui a donné son nom à "hongre" de Latino equa tête une femme «cheval» et les jeunes animaux en général étaient appelés pullus, littéralement «poulet», donc que d'un mot pulliter latin vulgaire, tirerait Colt pullitri »ou« poulain ».
Source
L'évolution du cheval peut être tracée à travers les fossiles jusqu'à Hyracotherium (aussi appelé Eohippus), un petit mammifère herbivore qui vivait pendant l'Eocène, il ya 55 millions d'années. Il est supposé que tous les chevaux sont descendus de lui plus tard, y compris le genre Equus. Hyracotherium avait une taille comprise entre 20 et 40 cm de haut, avec quatre orteils aux pattes avant et trois après la finition chacun sur un clou (pas de casque, comme des espèces d'aujourd'hui). A première vue, ressemble à un petit chien. Ses origines se trouvent en Amérique du Nord, où il mourut. Bien des années plus tard, les colons espagnols qui serait réintroduire le cheval en Amérique.
L'évolution ultérieure de Hyracotherium lui augmenter sa hauteur à 115 cm et de perdre leurs doigts pour être monodáctilo, c'est à dire avec un seul doigt. Peu à peu, le doigt unique de développer des casques d'un durcissement de fuir les prédateurs.
A cette époque apparurent simultanément en Amérique du Nord et de diverses espèces d'Eurasie et genres apparentés. Il semble que l'espèce eurasienne disparu, mais l'espèce américaine conduite au cours de l'Oligocène à l'Mesohippus genre de la taille d'une gazelle, qui avait seulement 3 doigts aux pattes avant et les pieds ont déjà influé sur la coque.
Un peu plus tard, au Miocène, à Mesohippus Hypohippus et Anchitherium arrivé, on croit que les deux espèces colonisent après Eurasie Amérique du Nord. D'autres étaient des descendants de Mesohippus Merychippus Miohippus et ce dernier genre s'est développé très haut couronné dents, ce qui lui est imparti, à la différence Hyrachotherium, herbe de pâturage, parcourir les feuilles et les brindilles d'arbres et d'arbustes. Parmi les descendants de Merychippus Hipparion, c'est que durant le Pliocène déplacé et élargi d'Amérique du Nord à l'Eurasie, et Pliohippus (premier ancêtre d'un seul doigt), Pleshippus prédécesseur et son successeur, le cheval moderne, à savoir le genre Equus . Le passage entre l'Amérique du Nord et l'Eurasie a été fait à travers le détroit de Béring où les deux continents ont été joints.
On croit que, durant le Pléistocène le genre Equus élargi sa gamme en Amérique du Nord à l'Eurasie, d'Afrique et d'Amérique du Sud. Quelque temps plus tard, les chevaux américains se sont éteints, peut-être à cause de la maladie. Plusieurs constatations dans des grottes en Europe indiquent que le cheval était un animal très abondant dans l'âge de pierre dans ce continent ont été trouvés squelette reste suffisamment de chevaux dans et autour de ces cavernes comme-à-dire qui ont été consommés par de l'homme. Le nombre de chevaux a diminué à l'époque néolithique, lorsque l'Europe était recouverte par la forêt, surtout. Trouver des vestiges de l'Age du Bronze, métiers à tisser et de pièces harnais, montrant que le cheval a été domestiqué pour le moment.
Plusieurs espèces éteintes de mammifères herbivores, comme le notocaballos et litopternos Amérique du Sud, deux groupes appartenant à la meridiungulate superordre venus chercher un peu comme les chevaux, bien concerne pas, parce que l'évolution convergente. Telle est la ressemblance à tort, que beaucoup ont d'abord été affecté au genre Equus
El nombre del «caballo» procede del latín caballus que daba nombre al «caballo castrado»; del femenino latino equa derivó en «yegua» y a los animales jóvenes en general se les denominaba pullus, textualmente 'pollos'; de ahí que de una palabra del latín vulgar pulliter, pullitri derivara «potro» o «potrillo».
Origen
La evolución del caballo puede seguirse a través del registro fósil hasta llegar a Hyracotherium (también llamado Eohippus), un pequeño mamífero herbívoro que vivió durante el Eoceno, hace 55 millones de años. Se supone que de él descienden todos équidos posteriores, incluido el género Equus. Hyracotherium tenía un tamaño que oscilaba entre los 20 y los 40 cm de altura, con cuatro dedos en las extremidades anteriores y tres en las posteriores terminando cada uno en una uña (no en un casco, como las especies actuales). A primera vista era similar a un perro pequeño. Sus orígenes se pueden encontrar en América del Norte, donde se extinguió. Muchos años más tarde serían los colonizadores españoles quienes reintroducirían el caballo en el continente americano.
La evolución posterior de Hyracotherium le hizo aumentar su altura hasta los 115 cm y perder sus dedos hasta hacerse monodáctilo, es decir, con un solo dedo. Poco a poco, su único dedo se endurecería hasta desarrollar cascos para poder huir de los depredadores.
En esa época aparecieron a la vez en Norteamérica y Eurasia diversas especies y géneros relacionados. Parece ser que las especies euroasiáticas desaparecieron; sin embargo, las especies americanas dieron lugar durante el Oligoceno al género Mesohippus del tamaño de una gacela, que tenía sólo 3 dedos en las patas delanteras y que ya presentaba pies con forma de casco.
Algo más tarde, en el Mioceno, a Mesohippus le sucedió Hypohippus y Anchitherium; se cree que ambas especies colonizaron después Eurasia desde América del Norte. Otros descendientes de Mesohippus fueron Miohippus y Merychippus; este último género desarrolló dientes con coronas muy altas, lo que le permitió, a diferencia de Hyrachotherium, que pastaba hierba, ramonear las hojas y brotes de árboles y arbustos. Entre los descendientes de Merychippus estaba Hipparion, que durante el Plioceno se desplazó y expandió desde Norteamérica hasta Eurasia, y Pliohippus (primer antepasado de un solo dedo), antecesor de Pleshippus y de su sucesor, el caballo moderno, es decir, el género Equus. El paso entre América del Norte y Eurasia se realizaba a través del estrecho de Bering cuando ambos continentes estaban unidos.
Se cree que durante el Pleistoceno el género Equus extendió su área de distribución desde Norteamérica a Eurasia, África y Sudamérica. Algún tiempo después los caballos americanos se extinguieron, quizá por alguna enfermedad. Diversos hallazgos en cuevas de Europa indican que el caballo era un animal muy abundante durante la edad de piedra en dicho continente; se han encontrado suficientes restos de esqueletos de caballos dentro y en los alrededores de estas cuevas como para afirmar que eran consumidos por el ser humano. El número de caballos disminuyó en el neolítico, cuando Europa estaba cubierta por bosques en su mayor parte. Se han encontrado restos de la edad del bronce, embocaduras y piezas de arneses, que demuestran que el caballo ya estaba domesticado en esta época.
Diversas especies extintas de mamíferos herbívoros, como los notocaballos y los litopternos sudamericanos, ambos grupos pertenecientes al superorden Meridiungulata, llegaron a parecerse mucho a los équidos a pesar de no estar relacionadas, debido a convergencia evolutiva. Tal es el parecido que erróneamente muchas fueron en un principio asignadas al género Equus
CATALA
Etimologia
El nom del «cavall» procedeix del llatí caballus que donava nom al «cavall castrat»; del femení llatí equa va derivar en «euga» i als animals joves en general se'ls anomenava pullus, textualment 'pollastres'; per això d'una paraula del llatí vulgar pulliter, pullitri derivés "poltre" o "poltre".
Origen
L'evolució del cavall pot seguir a través del registre fòssil fins arribar a Hyracotherium (també anomenat Eohippus), un petit mamífer herbívor que va viure durant l'Eocè, fa 55 milions d'anys. Se suposa que en descendeixen tots èquids posteriors, inclòs el gènere Equus. Hyracotherium tenia una mida que variava entre els 20 i els 40 cm d'alçada, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors acabant cada un en una ungla (no en un casc, com les espècies actuals). A primera vista era similar a un gos petit. Els seus orígens es poden trobar a Amèrica del Nord, on es va extingir. Molts anys més tard serien els colonitzadors espanyols qui reintroduiria el cavall al continent americà.
L'evolució posterior de Hyracotherium li va fer augmentar la seva alçada fins als 115 cm i perdre els seus dits fins a fer-se monodáctilo, és a dir, amb un sol dit. A poc a poc, el seu únic dit s'enduriria fins a desenvolupar cascs per poder fugir dels depredadors.
En aquesta època van aparèixer a la vegada a Amèrica del Nord i Euràsia diverses espècies i gèneres relacionats. Sembla ser que les espècies euroasiàtiques van desaparèixer, però, les espècies americanes van donar lloc durant l'Oligocè al gènere Mesohippus de la mida d'una gasela, que tenia només 3 dits a les potes davanteres i que ja presentava peus amb forma de casc.
Una mica més tard, en el Miocè, a Mesohippus va succeir Hypohippus i Anchitherium i es creu que les dues espècies van colonitzar després Euràsia des d'Amèrica del Nord. Altres descendents de Mesohippus van ser Miohippus i Merychippus; aquest últim gènere desenvolupar dents amb corones molt altes, el que li va permetre, a diferència de Hyrachotherium, que pasturava herba, Ramona les fulles i brots d'arbres i arbustos. Entre els descendents de Merychippus estava Hipparion, que durant el Pliocè es va desplaçar i va expandir des d'Amèrica del Nord fins a Euràsia, i Pliohippus (primer avantpassat d'un sol dit), antecessor de Pleshippus i del seu successor, el cavall modern, és a dir, el gènere Equus . El pas entre Amèrica del Nord i Euràsia es realitzava a través de l'estret de Bering quan ambdós continents estaven units.
Es creu que durant el Plistocè el gènere Equus va estendre la seva àrea de distribució des d'Amèrica del Nord a Euràsia, Àfrica i Amèrica del Sud. Algun temps després els cavalls americans es van extingir, potser per alguna malaltia. Diversos troballes en coves d'Europa indiquen que el cavall era un animal molt abundant durant l'edat de pedra en aquest continent; s'han trobat suficients restes d'esquelets de cavalls dins i al voltant d'aquestes coves com per afirmar que eren consumits per l'ésser humà. El nombre de cavalls va disminuir al neolític, quan Europa estava coberta per boscos en la seva major part. S'han trobat restes de l'edat del bronze, embocadures i peces de arnesos, que demostren que el cavall ja estava domesticat en aquesta època.
Diverses espècies extingides de mamífers herbívors, com els notocaballos i els litopternos sud-americans, tots dos grups pertanyents al superordre Meridiungulata, van arribar a assemblar molt als èquids tot i no estar relacionades, a causa de convergència evolutiva. Aquest és el semblant que erròniament moltes van ser en un principi assignades al gènere Equus
INGLES
Etymology
The name "horse" comes from the Latin caballus that gave its name to 'gelding' of Latino female led equa 'horse' and young animals in general were called pullus, literally 'chicken', hence that of a word pulliter Vulgar Latin, would derive pullitri 'colt' or 'foal'.
Source
The evolution of the horse can be traced through the fossil record until you reach Hyracotherium (also called Eohippus), a small herbivorous mammal that lived during the Eocene, 55 million years ago. It is assumed that all horses are descended from him later, including the genus Equus. Hyracotherium had a size ranging between 20 and 40 cm high, with four toes on the forelimbs and three subsequent finishing each on a nail (not a helmet, as today's species). At first sight similar to a small dog. Its origins can be found in North America, where he died. Many years later the Spanish settlers who would reintroduce the horse in America.
The subsequent evolution of Hyracotherium him increase his height to 115 cm and losing their fingers to be monodáctilo, ie with one finger. Gradually, his unique finger to develop helmets would harden to flee from predators.
At that time appeared simultaneously in North America and Eurasia various species and related genera. It appears that the Eurasian species disappeared, but the American species led during the Oligocene to the genus Mesohippus the size of a gazelle, who had only 3 toes on the front legs and feet had already shaped hull.
Somewhat later, in the Miocene, to Mesohippus Hypohippus and Anchitherium happened, it is believed that both species colonize after Eurasia from North America. Others were descendants of Mesohippus Merychippus Miohippus and the latter genre developed very high crowned teeth, which allowed him, unlike Hyrachotherium, grazing grass, browse leaves and twigs of trees and shrubs. Among the descendants of Merychippus Hipparion was that during the Pliocene shifted and expanded from North America to Eurasia, and Pliohippus (first ancestor of a single finger), Pleshippus predecessor and its successor, the modern horse, ie the genus Equus . The passage between North America and Eurasia was done through the Bering Strait when the two continents were joined.
It is believed that during the Pleistocene the genus Equus extended its range from North America to Eurasia, Africa and South America. Some time later the American horses became extinct, perhaps because of illness. Several findings in caves in Europe indicate that the horse was a very abundant animal in the stone age in that continent have been found sufficient skeletal remains of horses in and around these caves as to say that were consumed by human. The number of horses declined in the Neolithic, when Europe was covered by forest, mostly. Found remains of the Bronze Age, looms and harness parts, showing that the horse was domesticated at this time.
Several extinct species of herbivorous mammals, such as notocaballos and litopternos South America, two groups belonging to the superorder meridiungulate came to look a lot like horses although not relate, because convergent evolution. Such is the resemblance that many mistakenly were initially assigned to the genus Equus
FRANCES
Etymologie
Le nom "cheval" vient du latin caballus qui a donné son nom à "hongre" de Latino equa tête une femme «cheval» et les jeunes animaux en général étaient appelés pullus, littéralement «poulet», donc que d'un mot pulliter latin vulgaire, tirerait Colt pullitri »ou« poulain ».
Source
L'évolution du cheval peut être tracée à travers les fossiles jusqu'à Hyracotherium (aussi appelé Eohippus), un petit mammifère herbivore qui vivait pendant l'Eocène, il ya 55 millions d'années. Il est supposé que tous les chevaux sont descendus de lui plus tard, y compris le genre Equus. Hyracotherium avait une taille comprise entre 20 et 40 cm de haut, avec quatre orteils aux pattes avant et trois après la finition chacun sur un clou (pas de casque, comme des espèces d'aujourd'hui). A première vue, ressemble à un petit chien. Ses origines se trouvent en Amérique du Nord, où il mourut. Bien des années plus tard, les colons espagnols qui serait réintroduire le cheval en Amérique.
L'évolution ultérieure de Hyracotherium lui augmenter sa hauteur à 115 cm et de perdre leurs doigts pour être monodáctilo, c'est à dire avec un seul doigt. Peu à peu, le doigt unique de développer des casques d'un durcissement de fuir les prédateurs.
A cette époque apparurent simultanément en Amérique du Nord et de diverses espèces d'Eurasie et genres apparentés. Il semble que l'espèce eurasienne disparu, mais l'espèce américaine conduite au cours de l'Oligocène à l'Mesohippus genre de la taille d'une gazelle, qui avait seulement 3 doigts aux pattes avant et les pieds ont déjà influé sur la coque.
Un peu plus tard, au Miocène, à Mesohippus Hypohippus et Anchitherium arrivé, on croit que les deux espèces colonisent après Eurasie Amérique du Nord. D'autres étaient des descendants de Mesohippus Merychippus Miohippus et ce dernier genre s'est développé très haut couronné dents, ce qui lui est imparti, à la différence Hyrachotherium, herbe de pâturage, parcourir les feuilles et les brindilles d'arbres et d'arbustes. Parmi les descendants de Merychippus Hipparion, c'est que durant le Pliocène déplacé et élargi d'Amérique du Nord à l'Eurasie, et Pliohippus (premier ancêtre d'un seul doigt), Pleshippus prédécesseur et son successeur, le cheval moderne, à savoir le genre Equus . Le passage entre l'Amérique du Nord et l'Eurasie a été fait à travers le détroit de Béring où les deux continents ont été joints.
On croit que, durant le Pléistocène le genre Equus élargi sa gamme en Amérique du Nord à l'Eurasie, d'Afrique et d'Amérique du Sud. Quelque temps plus tard, les chevaux américains se sont éteints, peut-être à cause de la maladie. Plusieurs constatations dans des grottes en Europe indiquent que le cheval était un animal très abondant dans l'âge de pierre dans ce continent ont été trouvés squelette reste suffisamment de chevaux dans et autour de ces cavernes comme-à-dire qui ont été consommés par de l'homme. Le nombre de chevaux a diminué à l'époque néolithique, lorsque l'Europe était recouverte par la forêt, surtout. Trouver des vestiges de l'Age du Bronze, métiers à tisser et de pièces harnais, montrant que le cheval a été domestiqué pour le moment.
Plusieurs espèces éteintes de mammifères herbivores, comme le notocaballos et litopternos Amérique du Sud, deux groupes appartenant à la meridiungulate superordre venus chercher un peu comme les chevaux, bien concerne pas, parce que l'évolution convergente. Telle est la ressemblance à tort, que beaucoup ont d'abord été affecté au genre Equus
No hay comentarios:
Publicar un comentario